LA PALA FERROVIÀRIA
|
Ingredients:
Vertical Divider
|
Elaboració:
|
|
La Rosa Camps i Parés, santvicentina i neta de ferroviaris ens ha facilitat la tasca perquè avui poguéssim presentar a la Fira del Vapor, l'anomenada "Pala ferroviària". Efectivament, els dos avis de la Rosa foren operaris dels anomenats Ferrocarrils del Nord (RENFE), l'un maquinista i l'altre a obres. L'avi Parés provenia de Sant Andreu de Palomar i l'avi Camps de Sant Pere Sallavinera. I tal com mostra la fotografia, bons coneixedors de la "pala", l'eina que feien servir per carregar el carbó a la màquina de vapor i també per cuinar des de la màquina estant.
La recepta que ens ha facilitat la Rosa Camps prové dels seus avis i actualment la podríem catalogar dins de l'apartat de cuina d'aprofitament o de subsistència, avalada pels ingredients: carns diverses i verdures de l'època. Vol dir que segons la temporalitat, la "pala" era guisada d'una forma o d'una altra. Sant Vicenç de Castellet no pot oblidar tot el seu passat ferroviari i des de Ceps i Manduca recuperem aquest plat típic dels primers treballadors dels Ferrocarrils del Nord. I en el futur, tenim pensat de promocionar aquesta mena de menja, ampliant coneixements i fent recerca al voltant d'aquest plat. El nostre agraïment a la Rosa Camps per haver-nos facilitat la recepta i l'eina per cuinar-la: "la pala". Associació Cultural i Gastronòmica Ceps i Manduca
Sant Vicenç de Castellet, 6 de juny del 2015 VIIa. Fira del Vapor Vertical Divider
|
|
CARTA DE ROSA CAMPS
Gràcies amics per haver despertat records de la meva infància i joventut.
A la meva família, tant el pare de la meva mare, l'avi Joan Parés, com el pare del meu pare, l'avi Pere Camps, eren treballadors dels Ferrocarrils del Nord.
L'avi Parés anava a treballar, polit i amb la cistella de vímet on hi portava el dinar.
Un germà de l'avi Pere, l'Isidre; l'oncle Isidre Camps, vivia a Sant Pere Sallavinera d'on havien nascut els Camps i treballava de fogoner. Per la feina de fogoner i carregant de carbó la caldera i perquè menjaven a fora de casa es devia empescar "la pala".
"La pala" és un plat de carn estofada amb verdures que originàriament es feia a la màquina de tren vapor, a la caldera i amb l'estri que tenien a mà: la pala.
De mica en mica es va popularitzar i crec recordar que l'oncle Isidre anava a fer "Palades" a grups d'amics que li demanaven.
Més endavant, "La pala" es va fer a un restaurant de Sant Pere Sallavinera, que precisament es diu "La pala".
Una vegada l'oncle va venir a Rocafort i en va fer el guisat. El pare, en Josep, que li costava gens muntar una festa gastronòmica, va fer construir una pala. Em sap greu no recordar l'artesà que la va fer, però té el toc del pare. El mànec és d'una pala de paleta! Aquell dia, l'oncle que ja era força gran, va ser el director del guisat i jo vaig aprofitar per prendre'n nota.
Avui, dia de la Fira del Vapor, m'agrada que hagin pensat en fer una pala. És un homenatge a tots aquells maquinistes i fogoners que passant calor i suant havien de carregar fort la caldera perquè la màquina tibés força perquè pogués pujar cap a Sant Ramon.
A la meva família, tant el pare de la meva mare, l'avi Joan Parés, com el pare del meu pare, l'avi Pere Camps, eren treballadors dels Ferrocarrils del Nord.
L'avi Parés anava a treballar, polit i amb la cistella de vímet on hi portava el dinar.
Un germà de l'avi Pere, l'Isidre; l'oncle Isidre Camps, vivia a Sant Pere Sallavinera d'on havien nascut els Camps i treballava de fogoner. Per la feina de fogoner i carregant de carbó la caldera i perquè menjaven a fora de casa es devia empescar "la pala".
"La pala" és un plat de carn estofada amb verdures que originàriament es feia a la màquina de tren vapor, a la caldera i amb l'estri que tenien a mà: la pala.
De mica en mica es va popularitzar i crec recordar que l'oncle Isidre anava a fer "Palades" a grups d'amics que li demanaven.
Més endavant, "La pala" es va fer a un restaurant de Sant Pere Sallavinera, que precisament es diu "La pala".
Una vegada l'oncle va venir a Rocafort i en va fer el guisat. El pare, en Josep, que li costava gens muntar una festa gastronòmica, va fer construir una pala. Em sap greu no recordar l'artesà que la va fer, però té el toc del pare. El mànec és d'una pala de paleta! Aquell dia, l'oncle que ja era força gran, va ser el director del guisat i jo vaig aprofitar per prendre'n nota.
Avui, dia de la Fira del Vapor, m'agrada que hagin pensat en fer una pala. És un homenatge a tots aquells maquinistes i fogoners que passant calor i suant havien de carregar fort la caldera perquè la màquina tibés força perquè pogués pujar cap a Sant Ramon.
Rosa Camps i Parés
Sant Vicenç de Castellet, juny del 2015
Sant Vicenç de Castellet, juny del 2015
|
Autor/a: Rosa Camps i Parés
Mes: Fira del Vapor. Juny del 2015 |
| ||