Talla el conill, posa'l a la graella, i vés en compte amb el caliu, que no sigui gaire viu, que a la següent operació es pot tot encendre.
Quan el conill sigui mig fet, vés-li fent petits talls amb la punxa d'un coltell.
Agafa un tros gran de cansalada, embolica'l amb paper d'aquell marró que venen per anar les coses al forn i clava-li un punxó o forquilla llarga.
Aguanta'l pel mànec a una alçada sobre la graella, encén el paper amb la precaució de les sàvies velles. En uns instants veuràs que a degotar comença un deliciós greix que entra al conill per les escletxes.
Acaba de coure el conill a discreció. Si vols, amb la cansalada repeteix l'operació. Amb compte aneu els delicats de cor, aquest conill sí que té colesterol!
Una recepta centenària, transmesa oralment per la Família Pous.