Prescindirem dels detalls que hem explicat altres vegades, com és el de fer-los dejunar, netejar-los diferents vegades i posar-los a coure en aigua freda, amb algun llegum, llorer, farigola, etc., en poca quantitat.
Posarem una cassola al foc amb una cullerada sopera d’oli i un altre de llard; es comença per fregir 125 grams de cansalada viada tallada a bocinets. Quan la cansalada estigui ben fregida, o més ben dit enrossida, s’ afegeixen 125 grams de pernil magre i 250 grams de botifarra blanca, totes dues coses tallades a petits bocins. Quan tot això quedi ben assaonat, es tiren els cargols, que ja hauran estat cuits a banda, s’ assaonen bé, es remouen i s’afegeix pebre negre en pols (perquè siguin un punt picants), un xic de menta fresca i una cullerada grossa de farina. Es remena amb la paleta i es cobreix amb brou senzill; si no en tenim, podem desfer dos cubets de brou amb més de mig litre d’ aigua bullent i resulta el millor brou familiar.
Continuem amb els cargols. Es remou tot el guisat, s’hi afegeixen 100 grams de pinyons torrats i pelats i es deixa coure amb la cassola tapada o ben a poc a poquet fins que la salsa quedi força espessa. Aquesta és la característica d’aquest guisat de cargols.
Es rectifica de sal.
Es tindran preparats un o dos rovells d’ou desfets amb una cullerada de brou i, quan faltin pocs moments per servir-lo, s’ hi tiren, sacsejant bé la cassola, amb l’objectiu que els rovells quedin ben units a la salsa i queden disposats per menjar-los.
Notes complementàries:
Aquesta recepta va ser cuinada pel nostre cuiner Xavier Casals i Ramos en motiu de la Setmana de la Cultura del 2006 a la plaça de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.